Resums:
Les ideologies occitanes, que entenen en multiples civilitzacions es manifesten en el resorgi,
de la religió, que es dona a diversoso llocs del món.
La societat humana el que realitza és que en lloc de promoure la civilització del propi pais,
exigeixen investigar allò comú en la mayorai de civilitzacions.
Podrem conviure amb altres cultures?
En el món de cultures hi ha moltes, si tots hi volguéssim conviure en igualtat seria un punt gairebé impossible de realitzar, no pel fet de que hi hagin moltes cultures, sinó que, ni cultures que deneguen les altres.
Per aquestes raons penso que l’esser humà si d’un principi s’ha culturalitzat no pot o, l’hi resultaria molt difícil poder conviure i adaptar-se a un altre cultura.
Definicions:
Raó pràctica: s’orienta cap a la decisió moral.
Raó teòrica: és la contemplació de la realitat
Metafísica: va més enllà de l’experiència
Ultimitat: intent d’arribar a les qüestions ultimes
Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer.
Opinió: estat en que el subjecte decideix que quelcom és cert.
Interès emancipador: alliberar els essers humans de repressions
Escepticisme moderat: comportar-se am allò que és més provable
Criticisme: posició intermitja entre dogmatisme i escepticisme.
Perspectivisme: possibilitat de conèixer, es diu que espot arribar a conjurar diferents perspectives.
Realisme: coneixement de la realitat tal com es (objecte)
Idealisme: coneixement de les coses tal com són. (subjecte)
Noesi: acte de pensar-ho ( consciència)
Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació són constitutius al coneixement
Ignorància: desconeixement d’un assumpte determinat.
Autoritat: afirmació aseptada pel coneixement de la matèria.
Evidència sensible: criteri que considera que és cert allò
Adequació: relació de quelcom i que quelcom és.
Coherència: la preposició de la veritat possible o impossible.
Pragmatisme: identifica el que es cert amb el que és útil.
Conscient: acord al qual arribem diferents interlocutors en condicions d’igualtat en un diàleg.
Contingència: allò que és però podria no ser.
Realitat virtual: sensacions i percepcions generades amb ajuda d’un suport tècnic.
1 idees principals del text
Reflecteix la forma que tenen els humans de conèixer; si agüéssim de conèixer els objectes a traves del nostres sentit, no els sabríem definir amb exactitud, en canvi si podem dir o definir les característiques per nosaltres mateixos com en la metafísica, seria la forma més correcta.
2 posa títol
Conèixer per mitja dels sentits
3 comentari
Jo penso que les percepcions no es poden definir com a mètode ja que, cadascun obté diverses percepcions per això cadascun fa servir la seva intuïció per definir un objecte i, no es pot conèixer a simple vista si no que em de mirar les variants que i deriven d’aquest.
Aquí l’autor defensa el dogamtisme on defensa el poder conèixer una veritat absoluta la quals no estic d’acord per la simple raó de que una persona no pot saber la certesa d’un objecte sempre tindrà altres agents externs que la contradiran .
4 compara amb altres mètodes
Abans he comentat el mètode del dogmatisme ( veritat absoluta ) que es l’oposició el l’escepticisme ( ni hi ha possibilitat de conèixer la veritat absoluta ) el qual es tot el contrari al dogmatisme.
Podem arribar a conèixer?
El coneixement forma part de l anostra existència.
Com a persones,la nostra obligació es arribar a tenir uns mínims
de coneixements per poder tirar endavant en la vida.
Des de la nostra infància en han anat ensenyant coneixements bàsics
sobre la vida que vivim ara, èpoques passades, i esdeveniments de futur;
a mesura que anem creixent ampliem els nostres coneixements,però ara be,
podem arribar a conèixer les raons que ens envolten o ens em de conformar
amb els límits que en marca la societat?
Davant d'això penso que mai podrem arribar a conèixer mes de que ja sabem,
per exemple la filosofia es planteja diverses preguntes, i tots aquets raonaments,
que formula s'han quedat estancats,no han avançat i fa molts anys que aquets
raonaments es van formular,per això penso que no arribarem mai a conèixer les
coses clarament sempre posarem diverses teories en aquella qüestió.
1 Idees principals del text:
-vol donar a conèixer que la filosofia es basa en una teoria si no que te com a referència una activitat,on arribem ala conclusió dels pensaments.
2 Posa títol:
-filosofia com activitat.
3 Quina seria la funció de la filosofia segons el text? Per que Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat? Comenta la frase subratllada
-Wittgenstein diu que sense l’activitat de la filosofia no podríem delimitar bé els nostres pensaments. La funció que realitza en el text la filosofia es delimitar els pensaments i, aclarir els pensaments, ja que podrien arribar a ser confusos.
4 Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.
No se amb exactitud quin mètode defensa l’autor però crec que pot ser el mètode hempiricoracional ja que parla de la realitat i descobrim que la filosofia es una activitat, es a dir em originat un saber o com l’hermenuetic per la comprenció dels textos.
Definicions
Saber ordinari:experiència de la vida quotidiana
Saber científic: busca el saber dels fets demostrables
Saber filosòfic:fer servir la raó per raonar qüestions
Ciència : conjunt de coneixements relatius a les matemàtiques, física, química
Mètode: hipòtesi prèviament planificada
Hipòtesi: afirmació sobre l’existència d’un fenomen quan és confirmat
Llei: expressió que manifesten uns fenòmens en concret.
Mètode hipoteticodeductiu: Es basa en es hipòtesis i la contrasta a traves de l’experiència.
Inducció incompleta: Un raonament del qual s’obté una resposta,degut a l’experiència.
Mite: narració fantàstica de fets irracionals a la realitat
Mètode empiricoracional: Dues fonts del coneixement els sentits i l’enteniment, per mitja de lo sensible i intel•ligible.
Empirisme: parteix de l’experiència com a base de coneixements humans
Idees innates: clares i certes provinents de la raó les quals no han estat apresses.
Mètode analiticolingüistic: anàlisi del llenguatge de la filosofia.
Joc del llenguatge: descripció de situacions entrellaçades amb formes de vida.
Hermenuètica normativa: no posa normes a la comprensió.
Pretensions de validesa de la parla: son veracitat, veritat i correcció moral les normes de l’hermenèutica normativa.
Ontologia: tracta de l’esser i de les seves propietats transcendentals
Estètica: tracta de la bellesa que aporta la filosofia
Per què l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències te per a nosaltres?
la vida de l’home es centrifuga i penúltima perquè actualmente no es valora, nireflexiona sobre el que li succeeixa la vida .
- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquests moments de soledat.
moltes vegades me trobat en aquesta cituacio de no voler saver res de res, que tot ma donat igual.
- perque sempre es igual? -perque faig això, si no ho hauria de fer?
-Sera correcte el que faig?
Per Zubiri, quin es el problema de la filosofia contemporània?
que els homes sapiguen resoldre els seus problemes.
Informació sobre Zubiri
( uan pagian web detallada ) http://www.zubiri.net/vidaobra.html
.Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?
les lleis son un conjunt de fenòmens concrets i teories son una serie delleis fque forman una ciència.
. Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
La teoria de la evolución,genètica i relativitat.
La filosofia és una ciència?
Hi ha moltes persones que diuen que la filosofia és una ciència i, d’altres que ho neguen.
A la meva forma de veure la filosofia, de tot el que se de ella, penso que no és una ciència, per que les ciències sempre que pensen en alguna teoria han de saber demostrar que allò que han pensat és coherent, fan servir diverses formules fins que troben la resposta.
En canvi la filosofia per mitja de la raó busca o, intenta trobar el sentit de la qüestió que s’ha formulat; d’aquesta manera penso que són dos temes diferents encara que tenen petits lligaments que els fan ciència la diferència bàsica es que les ciències realitzen demostracions i la filosofia les troba per mitja de la raó.
A la meva forma de veure la filosofia son una sèrie de raonaments que es
fan les persones sobre el que els envolta, es a dir, una sèrie de preguntes que fan a si mateixos donen a obtenir una resposta ,si es pot obtenir, ja que les qüestions q es raonen solen ser sobre les persones, el mon, l’univers..
La filosofia es una mica complicada en el sentit de que has de pensar constantment en coses plantejaments difícils de respondre un exemple es la existència de les persones,és una pregunta que te les seves complicacions i ni a que són més complicades de respondre.
Totes les respostes que et pots plantejar sobre la vida el perquè de les coses.. totes aquestes preguntes els filòsofs intenten trobar-hi una resposta.
La filosofia es basa en moltes teories diverses opinions que la gent dona a entendre, en una mateixa pregunta milers de filòsofs donen teories diferents, i no se sap quina seria la correcta per que tampoc es sap si alguna resposta de les milers que han sorgit es la correcte.
