idees principals:
Aquest text ens parla sore la filosofia del coneixament de Kant; en el text fa referència a tres cítiques que són: raó pura, raó pràctica i judici, a aquestes cr´tiques les encaminara a la síntesí entre racionalisme-empirisme i realisme-idealisme. La seva teoria del coneixement apareix en la crítica de la raó pura.
Títol: allò que és transendental
Comentari:
En aquest text Kant fa una crítica sobre la raó pura en si, per Kant el coneixament esdevè en el subjecte i tot estara limitat per la seva capacitat en l'objecte.
Kant esta parlant sobre els coneixaments a posteriori, però Kant també parla sobre els coneixaments que van més enllà de l'experiència que són els coneixaments a priori; la convinació de tots dos coneixaments donarà lloc a allò transendental basat en l'empirisme i en el racionalisme; exposa la seva teoria del coneixement que suposa una síntesi ens les dues teories a diferència de Hume que afirmava que unicament podem percebre a traves del sentits Kant afirma que no sols ens sentits en donen coneixament sino, que ho fa la raó partint de l'experiència.
Més informació »
Investigació sobre el principi de la moral-112
Posted by: Angie / Category: Investigació sobre el principid la moral-112
Hume diu que els últims actes humans són indescriptibles per la raó, sinó, que ho fan a partir dels sentiments sense dependència de les facultats intel·lectuals.
El desig, no te una explicació lògica, sinó que va relat amb el sentiment i afecte humà.
Títol: si desitjo és perquè sento
Cometari:
Segons Hume les persones desitgen coses per poder aconseguir unes altres; però tenen que existir algunes coses que siguin desitjables per si mateixes, es a dir, que no tot el que volem es vol per un altre cosa.
Critica a la raó com a fi últim de les decisions humanes, aquell que decideix l'ultima qüestió és el sentiment és el desig personal i íntim de l'esser humà.
Per tant els fins últims de les accions humanes no depenen de la raó, sinó, del sentiment.
Diu que aquets fins no poden ser explicats per l'enteniment, com les qüestions de fet mi sabrem del cert un esdeveniment futur ni tampoc el perquè d'una acció, podem dir que defensa un escepticisme, afirmant que no podrem saber mai a partir de la raó les ultimes accions humanes.
Més informació »
George Berkeley,va neixer el 12 de març del 1685 i va morir el 14 de gener del 1753;
va ser conegut com a filòsof i més endavant com a bisbe, ell va neixer a Irlanda de pares anglesos els quals li van pagar els estudis universitaris a Dulin, un cop va acabar la carrera va cursar com a profesor de filosofia on va desenvolupar una teoria, la teoria de l'immaterialisme.
Més endavant l'any 1710 va ser ordenat sacerdot angelicà i el 1734 va ser nomenat bisbe.
Berkeley, va ser crític de newton i locke, els quals afirmaven el lligam entre matèria i substància,per Berkeley les cosesque trobem en el mon són percebues gàcies Déu i el seu poder és tan gran que a traves de Déu nosaltres també podem percebre.
Ell forma part del moviment filosòfic empirista, en la seva teoria afirma que l'existència es basa en percebre o ser percebut,i per tant, només podem asseurar l'existència de les idees; aqui, defensa clarament l'idealisme, però la seva filosofia es basa en l'empirisme, per tant, hi ha una força major que controla totes les idees i percepcions i aquesta per Berkeley era Déu; així es basa la seva filosofia, en la defensa de que tot es creat i percebut per Déu.
Com ha fet important, cal destacar un pass donat per Hume en el que Berkeley recoeneix dues coses le causes físiques com a faleses i les dificultats implicites que més endavant serà conegut com "el problema de l'inducció" .
Berkely va ecriure textos importants com "Comentaris Filosòfics (Philosophical Commentaries)" i "Els tres dialegs entre Hylas y Philonus"
Al final la seva filosofia va tenir una escassa acceptació entre els sus contemporanis.
Però es va revaloritzar la seva teria i actualment en memòria a George Berkeley, a estats units California trobaem la universitat de Berkeley de gran presitgi.
Més informació »
Aquest text parla sobre les divisions de les percepcions de la ment les que es distigeixen per graus de força i les de vivor, com s'anomenen el pensament i les idees.
Hume les qualifica d'impresions, a les percepcions que són més vives quan oïm, veiem...
Diu que les materials probenen dels de sensacions esxteriors i sensacions interiors, on les
percepcions més febles són copies de les nostres impresions o percepcions més vives.
tírol: Percebim o copiem?
Comentari:
Hume parla sobre la distinció entre impresions i idees, les quals esdevenen les percepcions, les percepcions més fortes són aquelles que es donen per l'experiència i les idees són copies de les impresions, per tant, les impresions són més vives que les idees, la separació de les percepcions poden ser més simples o complexes, però totes aquestes arriben a traves de l'experiència que ha de concordar amb la impresió.
Més informació »
Més informació »
Més informació »
Descartes, deia que havíem de criticar les opinions com a verdaderes per poder arribar a allò indubtable, els dubtes que es poden presentar són formes diferents una de elles són els sentits dels essers humans, mai podem estar segurs de que allò que sentim es certament el que és, moltes vegades em pogut veure una imatge que desprès si ens tornem a fixar era una imatge totalment diferent, molts cops els somnis ens fan creure que vivim una sèrie de moments que són presents en nosaltres però després ens despertem i, el nostre interior sap que ha viscut aquets moments però quan despertem a la vida real tot el que ha passat passa a ser fals si suposem que existeix la realitat i no estem sempre en un continu somni, totes aquestes situacions es poden dubtar, i si es poden dubtar significa que hi ha un element que fa que pugui ser dubtable aquet element és la intel·lecte dels homes, i aquesta intel·ligència es troba també en tots nosaltres jo soc un esser humà, per tant, jo existeixo de forma indubtable, a diferència de tot el que me envolta però el jo ha de existir, si no, rés tindria sentit i com deia Parmènides del no res no pot sortir res, per això mai es podrà dubtar de la certa existència del jo.
Més informació »
idees:
Aquet text parla de les opinions. A vegades cal seguir opinions com si fossin indubtables quan realment són molt incertes.
Vol arribar a la veritat i per aquet motiu vol posar en dubte allò menys indubtable, també parla dels sentiments que enganyen de vegades a tots els homes inclòs a ell, i rebutja totes les raons que havia tingut abans per demostrables.
Els pensaments que tenim quan estem desperts poden ser els mateixos que quan estem dormint, on tot allò que ell va resoldre no eren més que il·lusions dels seus somnis.
Per últim mentre volia pensar que tot era fals va dir
Títol: Opinions envers la realitat
Comentari:
Aquet text de descartes parla sobre els dubtes; El seu fi és arribar a la veritat perquè si és dubte no es pot arribar allò cert. Va haver de ignorar allò que tenia pres com a cert, per poder arribar a una clara conclusió. Primer dubte del coneixement a través dels sentits, els quals ens enganyen a vegades i fan que es converteixin en coses probables i no certes que poden manifestar el seu enganys més d'una vegada.
En segon lloc trobem els somnis i la vigília en el que la realitat podria no ser en realitat més que un somni, perquè els pensaments que tenim desperts ens poden venir dormits.
Conclou dient que tot el que ell havia pres per evident no era més que una il·lusió creada en el seu esperit, però tot i això va poder treure una cosa clara i segura que el cogito era existent, perquè si pensa vol dir que pot conèixer i tot allò que té la capacitat de conèixer és vertaderament real.
Més informació »
idee principals:
Aquets text parla de les regles que hem de seguir per poder robara lògica.
El primer mètode que esmenta es basa en no acceptar com a cert una evidència, la segona en dividir les dificultats al màxim per oder requerir la seva millor solució, la tercera conduir els pensaments des de els més simples fins´anar accedint al més comost i per últim fer emmeracions completes per arribar a la seguretat de no ometre res.
títol: Arribar a l'evidència
Comentari:
Per poder tobar la raó Descartes va crear un mètode basat en unes lleis o regles, aquestes havien de ser poque i fàcils perquè tothom les podes seguir.
Descartes era un filòsof que es decantava per les matematiques, la geografia, es a dir, una ciència exacta la qual a servr per poder establir aqet estudi, formulant les quatre reles la primera diu que rés ha de ser acepta coma cert a tavés de la evidència, perquè això implica que podria no ser segur, la segona l'anàlisi en el que la ment divideix en parts els conceptes per tenir les coses de forma més clraes i sencilles, la tercera és la síntesi que guarda relació amb la deducció on. es puja gradualment allò que és més simpl de verificar a allò més complex i un cop hem captat i hem relacionat els nostres conceptes per trobar la raó podem concluir el nostre anàlisi i la nostra síntesi.
Més informació »
Projecte 3 George, Berkeley influències
Posted by: Angie / Category: Berkeley influències, Projecte 3 George
Ell també va influenciar sobretot als matemàtics que estudiaven les seves teories.
Filòsofs per els quea ser influenciat George Berkeley:
Aristòtil:
La ment al néixer és "tamquam tabula rasa", en la qual gens hi ha escrit. El coneixement comença en els sentits, com ens demostra l'experiència. Les captacions dels sentits són apreses per l'intel·lecte passiu, en forma d'imatges o fantasmes.
John locke:
Tot coneixement és empíric i passa pels sentits.
"L'ÀNIMA és una taula rasa"
L'univers és idèntic a Déu, que és la 'substància' incausada de totes les coses.
Tot i que no fa influenciar a Berkeley, he d'enomenar a un gran empirista:
David Hume:
El coneixement humà es compon d'impressions sensibles i d'idees, que es formen a partir de les dades dels sentits. No podem anar, doncs, més enllà del que ens aporten els sentits, i l'existència i veritat de les idees resulten injustificables per a nosaltres. Nega la realitat de tota substància, solament coneixem fenòmens.
Més informació »
En la meva òpinio existeix una força més poderosa que totes les altres no sé si és visible o sí es invisible, ni si té sexe com els esser vius de la terra, però tinc fe de creure que en ell es troba el màxim bé, la resposta a totes les preguntes que els homes és plantegen i que ell les manifesta a la terra de manera directa i indirecta, pensó, que necessito creure en aquest esser tan perfecte, si no i creis rés del que visc tindria sentit.
Més informació »
Aquet text parla principalment sobre el temps on es qüestiona com déu esser omnipotent i creador va deixar passar tants segles abans de crear un altre gran obra, es qüestiona l'existència del temps procedent de déu, tot i això aquet és creador del temos i precedeix tots els temps passats, per déu mai és passat, present ni futur perquè el que ell viu és etern.
títol: la creació dels temps
comentari:
Déu va ser qui creà el cel i la terra, a partir d'aquí els dies, anys i segles han anat succeint sense parar mai, ell en el moment que crea el món crea el temps, ja que, anterior a déu no existia res i si no hi havia res vol dir que el temps no podia existir, però Déu sí que existia i al ser l'essència de les coses segons StAgustí es considera com a diví al qual no afect amai el temps però per a nosaltres essers vius creats per cós i ànima seguim un cicle en el que neixem, creixem i morim, el fet de morir implica que no existeixes i partant a passat el teu temps, pero en els ulls de allò que és diví on es concep el màxim bé i la rao de ser dels homes no passa mai el temps perquè allò que viu va ser, és i serà per nosaltres etern.
Més informació »
Activitat text 12 Física d'Aristòtil
Posted by: Angie / Category: Activitat text 12 Física d'Aristòtil
Més informació »
idees principals:
Aquet text ens diu que mai és massa aviat ni massa tard per filosofar, perque arribar a la salud de l'ànima es cosa del jove i del vell.
Si renunciem a filosofar vol dir ue no es importa arribar a ser feliços per això l'edat no importa, hem de pensar en allò que ens aporta felicitat, tambè parla de la divinitat com a ser incorrupte i dels deus afirma la seves existènciencies com a divinitats que ens escoltan i la mort, diu que no hem de tenir por perquè tot el bé i el mal resideix en les sensacions i un cop som morts aquestes sensacions desapareixen.
parla dels desitjos alguns són naturals altres necesaris i altres inceesaris, el plaer es el princpi i es la fi d'una vida feliç, no em de rehuir sempre el mal ni tampoc escollir tots els bens, la utarquia es pren com a bé.
jutjar és el bé màxim sap que és le bé dacord amb la naturalesa, es burla del destí.
Títol: Camí cap a la felicitat
Comentari:
filosofar és cosa de joves i de vells, arribar a la plenitud de l'ànima és en totes les edats un fi a serguir i per poder arribar aquet fi em de seguir allò que ens fa feliços, perquè la felicitat és basa en viure dacor amb la virtud tan moral com intel·lecual, per això es important que els desitjos que envolten els homes han de ser bons i dolents perquè l'accès o l'absència d'un dels dos desequilibra l'estat fisic i moral de l'home la mort sempre es present amb nosaltres però no hem de temir-la perquè si som vius no és present i quan no som vius no podem sentir res.
mentre l'home és viu té una serie de desitjos que poden ser mes o menys necessaris i d'altres que són imboluntaris i aquets ens donaran una satisfacció un plar i el plaer es la fi d'una vida feliç, però ara bé existeix en la vida una força que s'anomena justicia i aquesta és màxim bé, ha estat juthant la vida bella i feliç dels homes sensa ella bellesa i vida no podrien existir.
Més informació »
