idees principals:
Aquest text ens parla sore la filosofia del coneixament de Kant; en el text fa referència a tres cítiques que són: raó pura, raó pràctica i judici, a aquestes cr´tiques les encaminara a la síntesí entre racionalisme-empirisme i realisme-idealisme. La seva teoria del coneixement apareix en la crítica de la raó pura.
Títol: allò que és transendental
Comentari:
En aquest text Kant fa una crítica sobre la raó pura en si, per Kant el coneixament esdevè en el subjecte i tot estara limitat per la seva capacitat en l'objecte.
Kant esta parlant sobre els coneixaments a posteriori, però Kant també parla sobre els coneixaments que van més enllà de l'experiència que són els coneixaments a priori; la convinació de tots dos coneixaments donarà lloc a allò transendental basat en l'empirisme i en el racionalisme; exposa la seva teoria del coneixement que suposa una síntesi ens les dues teories a diferència de Hume que afirmava que unicament podem percebre a traves del sentits Kant afirma que no sols ens sentits en donen coneixament sino, que ho fa la raó partint de l'experiència.
Més informació »
Investigació sobre el principi de la moral-112
Posted by: Angie / Category: Investigació sobre el principid la moral-112
Hume diu que els últims actes humans són indescriptibles per la raó, sinó, que ho fan a partir dels sentiments sense dependència de les facultats intel·lectuals.
El desig, no te una explicació lògica, sinó que va relat amb el sentiment i afecte humà.
Títol: si desitjo és perquè sento
Cometari:
Segons Hume les persones desitgen coses per poder aconseguir unes altres; però tenen que existir algunes coses que siguin desitjables per si mateixes, es a dir, que no tot el que volem es vol per un altre cosa.
Critica a la raó com a fi últim de les decisions humanes, aquell que decideix l'ultima qüestió és el sentiment és el desig personal i íntim de l'esser humà.
Per tant els fins últims de les accions humanes no depenen de la raó, sinó, del sentiment.
Diu que aquets fins no poden ser explicats per l'enteniment, com les qüestions de fet mi sabrem del cert un esdeveniment futur ni tampoc el perquè d'una acció, podem dir que defensa un escepticisme, afirmant que no podrem saber mai a partir de la raó les ultimes accions humanes.
Més informació »
George Berkeley,va neixer el 12 de març del 1685 i va morir el 14 de gener del 1753;
va ser conegut com a filòsof i més endavant com a bisbe, ell va neixer a Irlanda de pares anglesos els quals li van pagar els estudis universitaris a Dulin, un cop va acabar la carrera va cursar com a profesor de filosofia on va desenvolupar una teoria, la teoria de l'immaterialisme.
Més endavant l'any 1710 va ser ordenat sacerdot angelicà i el 1734 va ser nomenat bisbe.
Berkeley, va ser crític de newton i locke, els quals afirmaven el lligam entre matèria i substància,per Berkeley les cosesque trobem en el mon són percebues gàcies Déu i el seu poder és tan gran que a traves de Déu nosaltres també podem percebre.
Ell forma part del moviment filosòfic empirista, en la seva teoria afirma que l'existència es basa en percebre o ser percebut,i per tant, només podem asseurar l'existència de les idees; aqui, defensa clarament l'idealisme, però la seva filosofia es basa en l'empirisme, per tant, hi ha una força major que controla totes les idees i percepcions i aquesta per Berkeley era Déu; així es basa la seva filosofia, en la defensa de que tot es creat i percebut per Déu.
Com ha fet important, cal destacar un pass donat per Hume en el que Berkeley recoeneix dues coses le causes físiques com a faleses i les dificultats implicites que més endavant serà conegut com "el problema de l'inducció" .
Berkely va ecriure textos importants com "Comentaris Filosòfics (Philosophical Commentaries)" i "Els tres dialegs entre Hylas y Philonus"
Al final la seva filosofia va tenir una escassa acceptació entre els sus contemporanis.
Però es va revaloritzar la seva teria i actualment en memòria a George Berkeley, a estats units California trobaem la universitat de Berkeley de gran presitgi.
Més informació »
Aquest text parla sobre les divisions de les percepcions de la ment les que es distigeixen per graus de força i les de vivor, com s'anomenen el pensament i les idees.
Hume les qualifica d'impresions, a les percepcions que són més vives quan oïm, veiem...
Diu que les materials probenen dels de sensacions esxteriors i sensacions interiors, on les
percepcions més febles són copies de les nostres impresions o percepcions més vives.
tírol: Percebim o copiem?
Comentari:
Hume parla sobre la distinció entre impresions i idees, les quals esdevenen les percepcions, les percepcions més fortes són aquelles que es donen per l'experiència i les idees són copies de les impresions, per tant, les impresions són més vives que les idees, la separació de les percepcions poden ser més simples o complexes, però totes aquestes arriben a traves de l'experiència que ha de concordar amb la impresió.
Més informació »
Més informació »