idees principals:
Aquest text ens parla sore la filosofia del coneixament de Kant; en el text fa referència a tres cítiques que són: raó pura, raó pràctica i judici, a aquestes cr´tiques les encaminara a la síntesí entre racionalisme-empirisme i realisme-idealisme. La seva teoria del coneixement apareix en la crítica de la raó pura.
Títol: allò que és transendental
Comentari:
En aquest text Kant fa una crítica sobre la raó pura en si, per Kant el coneixament esdevè en el subjecte i tot estara limitat per la seva capacitat en l'objecte.
Kant esta parlant sobre els coneixaments a posteriori, però Kant també parla sobre els coneixaments que van més enllà de l'experiència que són els coneixaments a priori; la convinació de tots dos coneixaments donarà lloc a allò transendental basat en l'empirisme i en el racionalisme; exposa la seva teoria del coneixement que suposa una síntesi ens les dues teories a diferència de Hume que afirmava que unicament podem percebre a traves del sentits Kant afirma que no sols ens sentits en donen coneixament sino, que ho fa la raó partint de l'experiència.
Més informació »
Investigació sobre el principi de la moral-112
Posted by: Angie / Category: Investigació sobre el principid la moral-112
Hume diu que els últims actes humans són indescriptibles per la raó, sinó, que ho fan a partir dels sentiments sense dependència de les facultats intel·lectuals.
El desig, no te una explicació lògica, sinó que va relat amb el sentiment i afecte humà.
Títol: si desitjo és perquè sento
Cometari:
Segons Hume les persones desitgen coses per poder aconseguir unes altres; però tenen que existir algunes coses que siguin desitjables per si mateixes, es a dir, que no tot el que volem es vol per un altre cosa.
Critica a la raó com a fi últim de les decisions humanes, aquell que decideix l'ultima qüestió és el sentiment és el desig personal i íntim de l'esser humà.
Per tant els fins últims de les accions humanes no depenen de la raó, sinó, del sentiment.
Diu que aquets fins no poden ser explicats per l'enteniment, com les qüestions de fet mi sabrem del cert un esdeveniment futur ni tampoc el perquè d'una acció, podem dir que defensa un escepticisme, afirmant que no podrem saber mai a partir de la raó les ultimes accions humanes.
Més informació »