l'inten principal de l'home és evitar les guerres, degut a altres persones a les quals se'ls imposa un castig, però aquestes a partir de la llei natural com ara mitja de justícia la qual no s'efectuara si no és obligada.
-Posa títol Natura: Llei de protecció
-comentri
Aquet text parla sobre les lleis de la societat, aui exposa la llei d el anatura com a mitja de salvació pel que fales guerres devastadores de tota llibertat humana. Aquí les personen no tenen en compte els drets dels altres, i fan el que volen ja que després no sels imposa cap tipus de castig. En el text Hobbes explica el domini legitimació d'un estat modern on els individus viun de la manera més corecte possible a prtir del poder el qual afectara a la conducta d'aquets perquè corresponguin ales lleis establertes. Com el poder és qel que dictara les lleis , ha de ser legitim, es a dir, escollit per la societat que serà la que en un futur haura de complir
- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text? parteix de l'igualació de tots els ciutadans, per tant l'integració de marginats, per formar una comunitat.
-Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà? perquè la nacionalitat d'una persona es la que ell sent i però tant ningu li pot denegar o treure.
- A què es refereix quan esmenta l’afirmació de la independència nacional? si vol la independència nacional significa que voldra una nació autonoma
I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”? la identitat de la teva nació son loes costums tradicions que pertanyen aquesta i que la persona poto no viure.
Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents? els models excloents són aquells que no pertanyen a la seva nació.
Exemple de nacionalitat a Catalunya , com el que veiem en l'imatge:
-És correcte mentir per protegir algu? en aquet cas que la mare protegeixi el nen, causa una mala conducta en un futur perjudicial,per tant no es correcte que la mare el protegeixi.
- Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injusticia encara que pateixi? encara que sigui el seu fill ha de realitzar les mateixes normes que els altres alumnes,pertant imposaria una injusticia encara que pateixi.
- El fi “aprovar” justifica tots els mitjans? no, noe sl justifica perquè primerament aprova de manera falsa i això no justifica res perquè fa trampes.
-La intenció de la mare d’en Lluís és bona? si, pero això no justifica el fet que le protegeixi de manera constant; les seves intencions són bones. pero ella al final s'anadona ue pot ser no són tan bones com ho semblen.
-. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò siguin perjudicials? I a la inversa? si, sempre podem realitazr actes amb bones intencions i que després no surtin com desitgem, pero mai farem una mala intensio perquè ens surti bona, ja que, si es dolenta no deixara pas de ser-ho.
-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum? que després quan sigui gran no es sapiga deefnsar sol, ni realitazr les coses correctament.
- Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre? que a l'hora de traballar laborablement, no ocmpleixi les normatives a seguir de l'empresa i faria el que vulgues.
-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens”? Justifica la desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes? come s fa amb trampes tan es suspendre com aprovar, perquè com a la persona no li servira pas de res si copia, no te cap sentit escollir quina es millor, s bastant greu copiar en un examen perquè t'abitues a fer-ho i no es una actitud correcte.
- Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria ? que totes les hores que estan a l'escola no els servirien de res, perdrien el temps, no l'aprofitarien epr apendre perquè sino no tendrien la necessitat de copiar, si fossin tots com en Lluis,s'ahurien de fer un plantejament d'estudi en general als alumnes ja que no seria una actitud normal.
