Un paisatge de paraules
Llei: la llei esta oposada a la naturalesa, perquè condiciona els homes uns límits, els quals, han estat escollits per ells mateixos, per tant, són principis regits per els homes a diferència de la realitat que determina la nostra realitat.
Tècnica: la tècnica és l’art de modificar o produir quelcom real, molts essers depenen de l’esser humà inclòs alguns han estat construïts per ells, on es determina la naturalesa humana.
Ciutat: és un altre forma de realitat, un espai físic en el que es desenvolupen la vida dels humans, on s’ha d’arribar a la convivència entre els individus.
Llenguatge, raó, pensament: el fonament del creixement humà és el llenguatge, els valors es construeixen mitjançant el diàleg, a més a més, el logos a diferència de la tècnica i la naturalesa, és una realitat imprehevisible. El logos es troba a l’interioritat determinant l’esser humà, per tan s’utilitza el llenguatge per dominar-lo i comunicar-lo,el llenguatge fa que l’home vulgui fer i dir de manera personalitzada allò que sent obrint-se pas a l’educació.
Educació: els sofistes plantegen que l’educació s’analitza per la transmisió de la tradició, ja que, per arribar a uns valors tradicionals s’hauria de fer servir la paraula, perquè la paraula és l’únic vehicle que permet aproximar-se a cada individualitat. Podem dominer a l’esser humà a través de la por la violència.. però per conèixer la seva vida es farà servir el llenguatge.
Veritat: en el segle V la veritat va estar unida la poder, esta considerada com l’autoritat, però amb els sofistes la veritat passa a ser estructura màxima del llenguatge, toto el que s’afirma o es nega té un cert sentit, per tant, es manifestarà en la forma en que l’utilitzem però haurà de ser argumentada i provada,per tant la recerca de la verita es converteix en una tasca humana on es té que triar la mesura dient per poder realitzar-se.