Posted by: Angie / Category:
Sant Anselm
Sant Ansel defensa l'argoment ontològic on es demostra l'existència de Déu, on els ignorants
diuen que en els eu cor Déu no existeix, segons l'argument Déu és considerat com a esser major sobre el qual res no pot ser pensat, ja que ell és l'essència de totes les coses existens, tot i que com bé va dir Kant no és pot demostrar l'existència de Déu perquè quan diem que és otorguem qualitat d'existència en ell.
En la meva òpinio existeix una força més poderosa que totes les altres no sé si és visible o sí es invisible, ni si té sexe com els esser vius de la terra, però tinc fe de creure que en ell es troba el màxim bé, la resposta a totes les preguntes que els homes és plantegen i que ell les manifesta a la terra de manera directa i indirecta, pensó, que necessito creure en aquest esser tan perfecte, si no i creis rés del que visc tindria sentit.
Més informació »
Posted by: Angie / Category:
idees principals:
Aquet text parla principalment sobre el temps on es qüestiona com déu esser omnipotent i creador va deixar passar tants segles abans de crear un altre gran obra, es qüestiona l'existència del temps procedent de déu, tot i això aquet és creador del temos i precedeix tots els temps passats, per déu mai és passat, present ni futur perquè el que ell viu és etern.
títol: la creació dels temps
comentari:
Déu va ser qui creà el cel i la terra, a partir d'aquí els dies, anys i segles han anat succeint sense parar mai, ell en el moment que crea el món crea el temps, ja que, anterior a déu no existia res i si no hi havia res vol dir que el temps no podia existir, però Déu sí que existia i al ser l'essència de les coses segons StAgustí es considera com a diví al qual no afect amai el temps però per a nosaltres essers vius creats per cós i ànima seguim un cicle en el que neixem, creixem i morim, el fet de morir implica que no existeixes i partant a passat el teu temps, pero en els ulls de allò que és diví on es concep el màxim bé i la rao de ser dels homes no passa mai el temps perquè allò que viu va ser, és i serà per nosaltres etern.
Més informació »
idees principals:
És un text que parla sobre l'engendrament dels cosos i el seu procés on esmenta els procesos inicials fins que són engendrats.
Quan un cos no és esta ene stat de privació no pot ser esser.
tot allò que efectua el nostre cos no és obligat, la forma que priva a la forma.
títol: Estat de privació
Comentari:
Aquet text parla sobre l'origen del cossos en relació als canvis que es donen.
Quan una persona esta en estat de canvi es converteix en una potència que ha d'arribar a l'acte per poder ser i convertir-se en allò que vol ser.
el moviment surt de l'acte en potència no pot prosedir del no-esser, perquè le no esser- no pot ser esser.
finalment, puc dir que l'esser s'actualitza convertit en potència.
Més informació »
Posted by: Angie / Category:
idees principals:
Aquet text ens diu que mai és massa aviat ni massa tard per filosofar, perque arribar a la salud de l'ànima es cosa del jove i del vell.
Si renunciem a filosofar vol dir ue no es importa arribar a ser feliços per això l'edat no importa, hem de pensar en allò que ens aporta felicitat, tambè parla de la divinitat com a ser incorrupte i dels deus afirma la seves existènciencies com a divinitats que ens escoltan i la mort, diu que no hem de tenir por perquè tot el bé i el mal resideix en les sensacions i un cop som morts aquestes sensacions desapareixen.
parla dels desitjos alguns són naturals altres necesaris i altres inceesaris, el plaer es el princpi i es la fi d'una vida feliç, no em de rehuir sempre el mal ni tampoc escollir tots els bens, la utarquia es pren com a bé.
jutjar és el bé màxim sap que és le bé dacord amb la naturalesa, es burla del destí.
Títol: Camí cap a la felicitat
Comentari:
filosofar és cosa de joves i de vells, arribar a la plenitud de l'ànima és en totes les edats un fi a serguir i per poder arribar aquet fi em de seguir allò que ens fa feliços, perquè la felicitat és basa en viure dacor amb la virtud tan moral com intel·lecual, per això es important que els desitjos que envolten els homes han de ser bons i dolents perquè l'accès o l'absència d'un dels dos desequilibra l'estat fisic i moral de l'home la mort sempre es present amb nosaltres però no hem de temir-la perquè si som vius no és present i quan no som vius no podem sentir res.
mentre l'home és viu té una serie de desitjos que poden ser mes o menys necessaris i d'altres que són imboluntaris i aquets ens donaran una satisfacció un plar i el plaer es la fi d'una vida feliç, però ara bé existeix en la vida una força que s'anomena justicia i aquesta és màxim bé, ha estat juthant la vida bella i feliç dels homes sensa ella bellesa i vida no podrien existir.
Més informació »
Posted by: Angie / Category:
Equema Fedó
