AngieHerrero

idees principals:
Aquet text ens diu que mai és massa aviat ni massa tard per filosofar, perque arribar a la salud de l'ànima es cosa del jove i del vell.
Si renunciem a filosofar vol dir ue no es importa arribar a ser feliços per això l'edat no importa, hem de pensar en allò que ens aporta felicitat, tambè parla de la divinitat com a ser incorrupte i dels deus afirma la seves existènciencies com a divinitats que ens escoltan i la mort, diu que no hem de tenir por perquè tot el bé i el mal resideix en les sensacions i un cop som morts aquestes sensacions desapareixen.
parla dels desitjos alguns són naturals altres necesaris i altres inceesaris, el plaer es el princpi i es la fi d'una vida feliç, no em de rehuir sempre el mal ni tampoc escollir tots els bens, la utarquia es pren com a bé.
jutjar és el bé màxim sap que és le bé dacord amb la naturalesa, es burla del destí.

Títol: Camí cap a la felicitat

Comentari:
filosofar és cosa de joves i de vells, arribar a la plenitud de l'ànima és en totes les edats un fi a serguir i per poder arribar aquet fi em de seguir allò que ens fa feliços, perquè la felicitat és basa en viure dacor amb la virtud tan moral com intel·lecual, per això es important que els desitjos que envolten els homes han de ser bons i dolents perquè l'accès o l'absència d'un dels dos desequilibra l'estat fisic i moral de l'home la mort sempre es present amb nosaltres però no hem de temir-la perquè si som vius no és present i quan no som vius no podem sentir res.
mentre l'home és viu té una serie de desitjos que poden ser mes o menys necessaris i d'altres que són imboluntaris i aquets ens donaran una satisfacció un plar i el plaer es la fi d'una vida feliç, però ara bé existeix en la vida una força que s'anomena justicia i aquesta és màxim bé, ha estat juthant la vida bella i feliç dels homes sensa ella bellesa i vida no podrien existir.