Posted by: Angie / Category:
Textos Descartes nº1
idee principals:
Aquets text parla de les regles que hem de seguir per poder robara lògica.
El primer mètode que esmenta es basa en no acceptar com a cert una evidència, la segona en dividir les dificultats al màxim per oder requerir la seva millor solució, la tercera conduir els pensaments des de els més simples fins´anar accedint al més comost i per últim fer emmeracions completes per arribar a la seguretat de no ometre res.
títol: Arribar a l'evidència
Comentari:
Per poder tobar la raó Descartes va crear un mètode basat en unes lleis o regles, aquestes havien de ser poque i fàcils perquè tothom les podes seguir.
Descartes era un filòsof que es decantava per les matematiques, la geografia, es a dir, una ciència exacta la qual a servr per poder establir aqet estudi, formulant les quatre reles la primera diu que rés ha de ser acepta coma cert a tavés de la evidència, perquè això implica que podria no ser segur, la segona l'anàlisi en el que la ment divideix en parts els conceptes per tenir les coses de forma més clraes i sencilles, la tercera és la síntesi que guarda relació amb la deducció on. es puja gradualment allò que és més simpl de verificar a allò més complex i un cop hem captat i hem relacionat els nostres conceptes per trobar la raó podem concluir el nostre anàlisi i la nostra síntesi.
Més informació »
George Berkeley va ser un filòsof empirista, el qual va rebre influències tan directes com indirectes.
Ell també va influenciar sobretot als matemàtics que estudiaven les seves teories.
Filòsofs per els quea ser influenciat George Berkeley:
Aristòtil:
La ment al néixer és "tamquam tabula rasa", en la qual gens hi ha escrit. El coneixement comença en els sentits, com ens demostra l'experiència. Les captacions dels sentits són apreses per l'intel·lecte passiu, en forma d'imatges o fantasmes.
John locke:
Tot coneixement és empíric i passa pels sentits.
"L'ÀNIMA és una taula rasa"
L'univers és idèntic a Déu, que és la 'substància' incausada de totes les coses.
Tot i que no fa influenciar a Berkeley, he d'enomenar a un gran empirista:
David Hume:
El coneixement humà es compon d'impressions sensibles i d'idees, que es formen a partir de les dades dels sentits. No podem anar, doncs, més enllà del que ens aporten els sentits, i l'existència i veritat de les idees resulten injustificables per a nosaltres. Nega la realitat de tota substància, solament coneixem fenòmens.
Més informació »
Posted by: Angie / Category:
Sant Anselm
Sant Ansel defensa l'argoment ontològic on es demostra l'existència de Déu, on els ignorants
diuen que en els eu cor Déu no existeix, segons l'argument Déu és considerat com a esser major sobre el qual res no pot ser pensat, ja que ell és l'essència de totes les coses existens, tot i que com bé va dir Kant no és pot demostrar l'existència de Déu perquè quan diem que és otorguem qualitat d'existència en ell.
En la meva òpinio existeix una força més poderosa que totes les altres no sé si és visible o sí es invisible, ni si té sexe com els esser vius de la terra, però tinc fe de creure que en ell es troba el màxim bé, la resposta a totes les preguntes que els homes és plantegen i que ell les manifesta a la terra de manera directa i indirecta, pensó, que necessito creure en aquest esser tan perfecte, si no i creis rés del que visc tindria sentit.
Més informació »
Posted by: Angie / Category:
idees principals:
Aquet text parla principalment sobre el temps on es qüestiona com déu esser omnipotent i creador va deixar passar tants segles abans de crear un altre gran obra, es qüestiona l'existència del temps procedent de déu, tot i això aquet és creador del temos i precedeix tots els temps passats, per déu mai és passat, present ni futur perquè el que ell viu és etern.
títol: la creació dels temps
comentari:
Déu va ser qui creà el cel i la terra, a partir d'aquí els dies, anys i segles han anat succeint sense parar mai, ell en el moment que crea el món crea el temps, ja que, anterior a déu no existia res i si no hi havia res vol dir que el temps no podia existir, però Déu sí que existia i al ser l'essència de les coses segons StAgustí es considera com a diví al qual no afect amai el temps però per a nosaltres essers vius creats per cós i ànima seguim un cicle en el que neixem, creixem i morim, el fet de morir implica que no existeixes i partant a passat el teu temps, pero en els ulls de allò que és diví on es concep el màxim bé i la rao de ser dels homes no passa mai el temps perquè allò que viu va ser, és i serà per nosaltres etern.
Més informació »
idees principals:
És un text que parla sobre l'engendrament dels cosos i el seu procés on esmenta els procesos inicials fins que són engendrats.
Quan un cos no és esta ene stat de privació no pot ser esser.
tot allò que efectua el nostre cos no és obligat, la forma que priva a la forma.
títol: Estat de privació
Comentari:
Aquet text parla sobre l'origen del cossos en relació als canvis que es donen.
Quan una persona esta en estat de canvi es converteix en una potència que ha d'arribar a l'acte per poder ser i convertir-se en allò que vol ser.
el moviment surt de l'acte en potència no pot prosedir del no-esser, perquè le no esser- no pot ser esser.
finalment, puc dir que l'esser s'actualitza convertit en potència.
Més informació »
Posted by: Angie / Category:
idees principals:
Aquet text ens diu que mai és massa aviat ni massa tard per filosofar, perque arribar a la salud de l'ànima es cosa del jove i del vell.
Si renunciem a filosofar vol dir ue no es importa arribar a ser feliços per això l'edat no importa, hem de pensar en allò que ens aporta felicitat, tambè parla de la divinitat com a ser incorrupte i dels deus afirma la seves existènciencies com a divinitats que ens escoltan i la mort, diu que no hem de tenir por perquè tot el bé i el mal resideix en les sensacions i un cop som morts aquestes sensacions desapareixen.
parla dels desitjos alguns són naturals altres necesaris i altres inceesaris, el plaer es el princpi i es la fi d'una vida feliç, no em de rehuir sempre el mal ni tampoc escollir tots els bens, la utarquia es pren com a bé.
jutjar és el bé màxim sap que és le bé dacord amb la naturalesa, es burla del destí.
Títol: Camí cap a la felicitat
Comentari:
filosofar és cosa de joves i de vells, arribar a la plenitud de l'ànima és en totes les edats un fi a serguir i per poder arribar aquet fi em de seguir allò que ens fa feliços, perquè la felicitat és basa en viure dacor amb la virtud tan moral com intel·lecual, per això es important que els desitjos que envolten els homes han de ser bons i dolents perquè l'accès o l'absència d'un dels dos desequilibra l'estat fisic i moral de l'home la mort sempre es present amb nosaltres però no hem de temir-la perquè si som vius no és present i quan no som vius no podem sentir res.
mentre l'home és viu té una serie de desitjos que poden ser mes o menys necessaris i d'altres que són imboluntaris i aquets ens donaran una satisfacció un plar i el plaer es la fi d'una vida feliç, però ara bé existeix en la vida una força que s'anomena justicia i aquesta és màxim bé, ha estat juthant la vida bella i feliç dels homes sensa ella bellesa i vida no podrien existir.
Més informació »
Posted by: Angie / Category:
Equema Fedó
