Descartes, deia que havíem de criticar les opinions com a verdaderes per poder arribar a allò indubtable, els dubtes que es poden presentar són formes diferents una de elles són els sentits dels essers humans, mai podem estar segurs de que allò que sentim es certament el que és, moltes vegades em pogut veure una imatge que desprès si ens tornem a fixar era una imatge totalment diferent, molts cops els somnis ens fan creure que vivim una sèrie de moments que són presents en nosaltres però després ens despertem i, el nostre interior sap que ha viscut aquets moments però quan despertem a la vida real tot el que ha passat passa a ser fals si suposem que existeix la realitat i no estem sempre en un continu somni, totes aquestes situacions es poden dubtar, i si es poden dubtar significa que hi ha un element que fa que pugui ser dubtable aquet element és la intel·lecte dels homes, i aquesta intel·ligència es troba també en tots nosaltres jo soc un esser humà, per tant, jo existeixo de forma indubtable, a diferència de tot el que me envolta però el jo ha de existir, si no, rés tindria sentit i com deia Parmènides del no res no pot sortir res, per això mai es podrà dubtar de la certa existència del jo.