AngieHerrero

El tret històric més caracteristic de George Berkeley, va ser la construcció de l'empirisme engles, on afirma qu el afontd le coneixament es basa en l'experiència però la paraula experiència en aquet context és més àmplia.
El acionalisme una corrent filosofica europea que va dividir els temes de el racionalisme i l'empirisme
Expressa el contrari de tot tipus de coenixament innat, i afirma que només es pot arribar al coneixament estant en contacte amb la realitat sensible; L'empirisme englés te el seu pòrpi segell i va ser el que Kant incorporar en la filosofia del continent europeu, realitzant una sintesi entre racionalisme i empirisme.
L'empirisme angles la font de coneixament és la sensació i la reflexió, les idees simples ón copies de les sensacions i les més complexes són les asociades d'aquestes.
L'arribada de l'empirisma va deixar fora de lloc la metafisica.
El racionalisme i l'empirisme van constutuirs les bases de l'ilustració.

Aristótil

Jo considero més adients les teories d'Aristòtil que les de Plató. El pensament d'Aeistòtil s'orienta cap el món sensible on les uniques realitats que existeixen són els essers vius, els quals són sotmesos al canvi comd eia Heràclid però el que són el si mateix no canvia, es a dir, la seva essencia és estable i allà es troba la veritat d'aquesta manera Aristotil afirma que la veritat universal no e spot trobar en cap altre món, sino que es troba en cada individu i aquet es un esser viu, físic, sensible....
També aprobu la metafisica quan parla de la substància que fa referència als esser que primerament són el que són i en segon lloc són allò unioversal, aquet estudi de l'esser tan com esser

Quan Aristòtil parla de la subtància individual diu que esta formada per la matèria i la forma, aquesta matèria seria com el plàtic ideterminat i gràcies a la forma el podem identificar, perque fa que el plàstic sigui el que és, són dos elements que no es poden separa només la saviesa o l'enteniment els podira separa; Aquesta forma dona allòq ue és indeterminat una determinació som les idees de plató però Platò deia que els idees es troben en el món intel·ligible i lés de Aristòtil en el sensible, el qual desde el meu punt de vista semble més coherent, ja que en quet món sensible gràcies a les formes tenim allò intel·ligible en la substància i no es troba en cap altre món, en conclusió totes les idees existeixen en l'interior dels objectes , jo mai he vist a les idees en si mateixes pero si matrèria en forma on he trobat la seva veritat.

idees principals:

Aquet fragments parla sobre l'adquisició del coneixament, i l'assumició de la veritat en l'ànima.
Fa referència al cos com allò que prenen els homes com a guiador en els sentits, peró l'ànima rebutja que el cos sigui portador de la veritat.
la menera en que l'anima arriba a l conixament no es a través de l'oïda, els sentits.. sino, l'enraonament.

posar titol:
l'enraonament de l'ànima

comentari:

Com deia Plató l'ànima és un compos de cos i ànima aquestes dues realitats són diferents entre elles tot i que cnvien en el mateix element, el tex diu que l'ànima es val en si mateixa per arribar a l coneixment i que els sentits impedeixen aquesta adquisició per això es diu que l'unió de cos i ànima es accidentada, l'anima és un principi que es mou en si meteixa deixant de vanda l'oïda, la vista.. tot el que esta ralacionat amb el cos el que fa és estorbar impedint l'acces al coneixament, en auqet cas lànima verifica el cos, perquè el cos és inanimat.
Per tant l'ànima preten fugir del cos per poder ser lliure i adquieri el maxim coneixamet universal.

El mite de la caverna narra uns homes que viuen atrapats en una coba cegs d'allò que plasmen les ombres en el foc, d'alguna manera ho unaltre això bé a referir-se al món actual, encara les persones viuen tanquedes en unes veritats que per ells són la realitat i per molt que la gent de bé els vulgui mostrar altre camí ells els neguen, un clar exemple seria la publicitat, actualment el mitjà de comunicació informatiu més àmpli internacionalment és la publicitat, ella aporta una informacó a l'espectado amb la finalitat de fer-li creure que allò que esta mirant es bo, correcte... et fa veure que si no ets partidari de l'anunci ets un passat de moda, o un hipòcrita..etc
Clarament hi ha persones que viuen encegades per l apublicitat i les modes, però realment existeix un altre realitat més clara i no pas tan complicada com la publicitat que és l'idea de Bé encara els homes no han sapigut trobar on es la veritat universal que reigeix en les altres conceptes pero la receca d'aquesta el voler sortir de la caverna et fa mirar més enllà de les ombres et fa mirar a la llum que es la vida en busca de la veritat universal.

El mite de la caverna

Plató explica l'existència d'uns homes que viuen sota terra presoners, obligats a mirar sempre endavant.
el foc és un element que fa que les captius creguin que allò que veuen és la realitat tal com es mostra, Platò esmenta que un dels homes és capaç de treures les cadenes, al sortir al l'exterior la llum del sol li resultaria atemorida i buscaria l'hombre les coses reflectides com feia a la caverna fins que acabès acostumant-se.
l'home que va sortir, torna a entra a la caverna per explicar als altres que viuen enganyats per els reflexes i la fuscor, tots el prenen per boig i acaben afirman que moririen si s'atrebisin a sorti fora de la caverna.
Aquet final fa referència a socrates que va morir executat a Atenes per dir al ciutadans que miresin més enllà de les aparènces.

idees principals: plató fa refeència la ciència com a mitja racional del shomes i descarta els sentiment i passions com a falsedat en un món insensible.

posar títol: la ciéncia le camí del homes

comentari:

La ciència és el coneixament racional, la ciència no influeix als homes, sino que, podien ser les passions, es a dir, els sentiments o els desitjos i, això ens allunya del al raó.
La ciència fa que l'esser humà sigui lliure, aquet esser es deixa emportar per les passions es pertant, esclau de les passion però aquell que es deixa portat per les ciències és lliure.
la ciènia és bona és bonica.. Socrates diu que aquell que coneix el bé i el mal fa el Bé fent referència a l'intel·lectualisme moral i fa el que la ciència ordena.
De la nostre comprensió del món el podem entendre millor amb la ciència.

idees principals:

En aquet text Sòcrates diu que la gent mostra més intereés per les passions, el sentiments que no pas per la ciència que és aquella que guiara a l'home al coneixament, i a formar a l'home correctament seguint les lleis de l aciència.

titol: La ciència és un camí a seguir.

Comentari:

Primerament aquet text descriu la declaració de Sòcrates sobre l'intel·lectualsime moral, en un principi esmenta allò que le spersones opinen i és le fet de voler-se portar per les passion, els sentiments.. com a llei que guia a l'home pero Sòcrates va negar aquesta creença dient que el cami que portarà a l'home a la formacio completa de saber seria la ciència ja que és unica i necessaria per els homes.
Sòcrates fa serbir el diàleg per tranmetre aixo als ignorats i fer veure la seva equivocació, pren camí d el'intel·lectualisme moral perque exposa el saber com una virtud, referint-se a que la ciencia és una virtud , per tant ens farà obrar bé.

Un paisatge de paraules

a) Naturalesa: esmenta que la natura és en si mateixa independent de la voluntat humana, per tant, aquest té les seves pròpies lleis.

Llei: la llei esta oposada a la naturalesa, perquè condiciona els homes uns límits, els quals, han estat escollits per ells mateixos, per tant, són principis regits per els homes a diferència de la realitat que determina la nostra realitat.

Tècnica: la tècnica és l’art de modificar o produir quelcom real, molts essers depenen de l’esser humà inclòs alguns han estat construïts per ells, on es determina la naturalesa humana.

Ciutat: és un altre forma de realitat, un espai físic en el que es desenvolupen la vida dels humans, on s’ha d’arribar a la convivència entre els individus.

Llenguatge, raó, pensament: el fonament del creixement humà és el llenguatge, els valors es construeixen mitjançant el diàleg, a més a més, el logos a diferència de la tècnica i la naturalesa, és una realitat imprehevisible. El logos es troba a l’interioritat determinant l’esser humà, per tan s’utilitza el llenguatge per dominar-lo i comunicar-lo,el llenguatge fa que l’home vulgui fer i dir de manera personalitzada allò que sent obrint-se pas a l’educació.

Educació: els sofistes plantegen que l’educació s’analitza per la transmisió de la tradició, ja que, per arribar a uns valors tradicionals s’hauria de fer servir la paraula, perquè la paraula és l’únic vehicle que permet aproximar-se a cada individualitat. Podem dominer a l’esser humà a través de la por la violència.. però per conèixer la seva vida es farà servir el llenguatge.

Veritat: en el segle V la veritat va estar unida la poder, esta considerada com l’autoritat, però amb els sofistes la veritat passa a ser estructura màxima del llenguatge, toto el que s’afirma o es nega té un cert sentit, per tant, es manifestarà en la forma en que l’utilitzem però haurà de ser argumentada i provada,per tant la recerca de la verita es converteix en una tasca humana on es té que triar la mesura dient per poder realitzar-se.

George Berkeley

Filòsof irlandès.
Profundament religiós, va dedicar la seva obra a fundar la fe en el discurs racional, a contra corrent de l'esperit librepensador de la seva època, que, amb l'auge de l'empirisme, havia quedat marcada per un cert escepticisme. Després d'estudiar a Dublín i ordenar-se sacerdot, en 1710 va escriure,

-La seva obra fonamental : Els principis del coneixement humà,

i en 1734 va ser nomenat bisbe anglicà de Cloyne (al sud d'Irlanda). Berkeley va adoptar des del principi un inmaterialismo que ho va enfrontar a Hobbes i a Locke: segons ell, afirmar que les coses existeixen independentment de la nostra percepció implica una contradicció, sobretot des d'un empirisme conseqüent.

En efecte, si no hem d'acceptar gens sobre el que no existeixi una certesa absoluta, i ja que de les coses «només coneixem la seva relació amb els nostres sentits», no el que són en si mateixes, únicament podem acceptar com certes les representacions mentals. Berkeley va inaugurar amb això el principi de l'idealisme, segons el qual «l'ésser» de les coses és la seva «ésser percebudes», de tal manera que la substància no és ja la matèria, sinó únicament la substància espiritual, de l'existència de la qual els nostres pensaments són la prova irrefutable, d'acord amb la seva contemporani Descartis.

No obstant això, si els objectes no existeixen com fonament de les nostres representacions mentals, havia d'haver una mica existent que, romanent fora de la nostra ment, suscités les nostres percepcions, un principi que Berkeley va trobar en Déu.
Com producte de la seva radicalització de l'empirisme, Berkeley va haver de redefinir el concepte de causa. Així, va considerar que les causes físiques no eren veritables causes, sinó únicament signes que la ciència havia d'interpretar per a assegurar la supervivència.

La filosofia de Berkeley va tenir escassa acceptació entre les seves contemporanis, a pesar dels seus esforços per fer-la més popular i accessible en Els tres diàlegs entri Hylas i Philonus (1713).

Podem arribar a la veritat absoluta?

Per a poder entendre si existeix una veritat absoluta o veritat universal, comencem per definir el que és la veritat. La veritat és definida com :conformitat amb els fets o realitats; una declaració provada d'ésser o acceptada com veritable; realitat o realisme? En l’actualitat, Algunes persones avui dia dirien que no existeix una realitat veritable, sino que, només són percepcions i opinions. Per altra banda, uns altres argumentarien que ha d'haver alguna realitat o veritat absoluta. Per tant, quan es realitza la pregunta la pregunta de si és que existeix tal cosa com la veritat absoluta, veiem que hi ha dos punts de vista diametralment oposats.

Un d'ells diu que no existeixen absoluts que defineixin la realitat. Aquells que afirmen aquesta opinió, creuen que tot és relatiu, i pot canviar a mesura que l’home s’adapta al canvi, i per tant no existeix la realitat veritable.

Per aquesta raó, finalment no hi ha una autoritat que decideixi si una acció és positiva o negativa, bona o dolenta. Aquest punt de vista és simplement ètica situacional que ens duu a la mentalitat i estil de vida que fer el que esta bé la qual té un efecte devastador en societats i individus.

En aquesta qüestió intervenen diferents Questions que engloben aquesta, com ara pot ser la religió, la ciència..., per tant des de el meu punt de vista mai podrem saber si existeix una veritat absoluta o universal, perquè tots entenem a la nostra pròpia veritat.

Titol:
La raó i el canvi

Comentari

Heràclit diu que tot as rexeix per una raó i, l'home no és concient del que succeeix,
per tant és un ignorant; Els contraris són armòics,
es basa eb el canvi del logos i la lluita de contraris, hi ha una llei que no canvia,
però tot el demés si que canvia, perquè no hi ha res etern,
tot h d'estar engenrat per la discordia.

-Idees principals:

És un text que menciona alguns dels grans descobriments que va fer
Milet al llarg de la seva vida.
la creacío de diferents mètodes geomètrics com a mitja de mesura
i, petites anècdotes.

-Posar títol

Mirar més enllà

-Comparació i mètodes:

Tales de Milet va ser el primer en preguntar-se el perquè de les coses, per tant, va començar a filosofar; Per ell l’iniciï de tot va néixer de la composició aquàtica. Es a dir, l’aigua a partir d’aquí va realitzar diferents descobriments, prediccions.. observat per diversos filòsofs com Plató, que va serguir tots els seus descobriments.

- idees principals

l'inten principal de l'home és evitar les guerres,
degut a altres persones a les quals se'ls imposa un castig,
però aquestes a partir de la llei natural com ara mitja de justícia
la qual no s'efectuara si no és obligada.

-Posa títol
Natura: Llei de protecció

-comentri

Aquet text parla sobre les lleis de la societat, aui exposa la llei d el anatura com a mitja de salvació
pel que fales guerres devastadores de tota llibertat humana.
Aquí les personen no tenen en compte els drets dels altres, i fan el que volen ja que després no sels imposa cap tipus de castig.
En el text Hobbes explica el domini legitimació d'un estat modern on els individus viun de la manera més corecte possible a prtir del poder el qual afectara a la conducta d'aquets perquè corresponguin ales lleis establertes.
Com el poder és qel que dictara les lleis , ha de ser legitim, es a dir, escollit per la societat que serà la que en un futur haura de complir

- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
parteix de l'igualació de tots els ciutadans, per tant l'integració de marginats, per formar una comunitat.

-Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?
perquè la nacionalitat d'una persona es la que ell sent i però tant ningu li pot denegar o treure.

- A què es refereix quan esmenta l’afirmació de la independència nacional?
si vol la independència nacional significa que voldra una nació autonoma

I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”?
la identitat de la teva nació son loes costums tradicions que pertanyen aquesta i que la persona poto no viure.

Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?
els models excloents són aquells que no pertanyen a la seva nació.

Exemple de nacionalitat a Catalunya , com el que veiem en l'imatge:

-És correcte mentir per protegir algu?
en aquet cas que la mare protegeixi el nen, causa una mala conducta en un futur perjudicial,per tant no es correcte que la mare el protegeixi.

- Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injusticia encara que pateixi?
encara que sigui el seu fill ha de realitzar les mateixes normes que els altres alumnes,pertant imposaria una injusticia encara que pateixi.

- El fi “aprovar” justifica tots els mitjans?
no, noe sl justifica perquè primerament aprova de manera falsa i això no justifica res perquè fa trampes.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona?
si, pero això no justifica el fet que le protegeixi de manera constant; les seves intencions són bones. pero ella al final s'anadona ue pot ser no són tan bones com ho semblen.

-. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò siguin perjudicials? I a la inversa?
si, sempre podem realitazr actes amb bones intencions i que després no surtin com desitgem, pero mai farem una mala intensio perquè ens surti bona, ja que, si es dolenta no deixara pas de ser-ho.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum?
que després quan sigui gran no es sapiga deefnsar sol, ni realitazr les coses correctament.


- Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
que a l'hora de traballar laborablement, no ocmpleixi les normatives a seguir de l'empresa i faria el que vulgues.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens”? Justifica la desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
come s fa amb trampes tan es suspendre com aprovar, perquè com a la persona no li servira pas de res si copia, no te cap sentit escollir quina es millor, s bastant greu copiar en un examen perquè t'abitues a fer-ho i no es una actitud correcte.

- Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria ?
que totes les hores que estan a l'escola no els servirien de res, perdrien el temps, no l'aprofitarien epr apendre perquè sino no tendrien la necessitat de copiar, si fossin tots com en Lluis,s'ahurien de fer un plantejament d'estudi en general als alumnes ja que no seria una actitud normal.

Intel·lectualisme moral: el trobem a l'hedonisme, el qual diu que els homes poden calcular els nivells màxims de plaer ,pertant això es l'intelectualisme moral

mauietica: fa referencia a treure de l'interio de les persones la veritat

hedonisme: els hedonistes diuen que hi ha moral els homes perquè busquen el plaer i fugen del dolor.

felicitat(Aristotil): segons Aristotil la felicitata és allò propi de l'esser humà( activitat intel·lectual) ,llavors qui es feliç ho te tot.

prudència: es trob en la dianoètica,és el punt intermitj entre l'exces i el defecte.

pau interior: la raó esta en mans del destí, per tant més val assegurar-se la pau interior.

Aritmetica de plaers: defensa que tots els plaers són iguals, depenent de la durarda es pot calcular la quantitat del plaer.

ultimatisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja hem considerat morals per la bondat de les seves conseqüències.

ètica deontològica:ètica que persegueix una finalitat i no el deure.

ètica teleològuica: esta gormada per els 3 models de felicitat, les cuals busquen una finailitat.

imperatiu categoric: ccnjunt d'ordres que ens ordenen obrar d'una manera o altra de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi i són ordres morals.

dignitat humana:és el valor absolut dels éssers humans que no permet que sigui canviat per res.

intusionisme dels valors: poder captar els valors a partir de la intuïció i no de la raó i de la sensibilitat.

comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes en les quals conviuen els individus

universalisme: teoria que valora més els valors universals que les comunitats

el tema que ens comenta el text parla sobre la dignitat, o mesben dit el preu de la dignmitat, hi ha diferentes situacions, i totes acaben mostran i diet que la dinitat es un afctor qu eno te preu, i per tant la moralitat i l'humanit son les uniques ue poseeixen dignitat.


el preu de les persones

Segons els text de kant tot allò que pugui tenir preu, tindra una equivalència a aquest, en canvi allò que no te preu significa que val més que aquet, es a dir, té dignitat.
A vegades el preu que es pot pagar es l'afecta o l'estimació cap l'artefacte en questió, i no necessariament de mnera material.

Aquet ambit es pot comparar amb el deures morals,e l podem exposar amb les normes de l'imperatiu categòric, on la persona ha de complir les tres lleis que impossa, es a dir, ha de ser universal, la persona no ha de ser un simple mitja, i formar part de la legsilacó universal del regne dels fins.
Per tant una persona es digna quan té un fi en si mateixa.

Depenent del critèri de cada persona aquesta pregunta sera resposa d¡una manera o d'un altre, personalment prefereixos ser una persona insatsifeta que no pas un porc satisfet; la satisfacció és el cumpliment d'uns requisits esablerts per obtanir coma resultat un cert grau da satisfacció entorn a la persona, a partir d'aqui podem questionar la pregunt, una persona que s'ha mantingut a viure una vida poc plena, la que mostra actualment la societat,televisió, diners sexe... es com un cavall amb les "anteojeras" nomes veuen el que tenen davnt sese experimenar res del que hi ha al seu voltan, en canvi una perosona que sap que es llegir, escriure, coneixer... i ha pogut viure en el món materia de l'altre persona segurament esculliria ser un humà insatisfet perque, n porc satisfet no deixa de ser un porc, es a dir, ple de vicis, meles costums, desganes anvers la vida... i, es centra en l'aritmètica dels palers ja que per ell tots els plaers son iguals, a partir d'aqui la persona deixa de ser humana i , es comverteix en allò que a vsicut , en canvi l'humà que ha sapigut viure, aquet preferira ser un huma insatisfet perquè sap que no deixa de ser un humà en canvi els porcs, porcs són.

-Quina és la funció de l'home segons Aristòtil?

És una activitat de l'ànima segons la raó o no mancada de raó, aquesta és la seva funció
especifica.

-Quina relació existeix entre ser virtuos i ser feliç?

l'home bo realitza bé segons les seves virtuds adequades i, si és així realitza bé una virtud
adequada, i si som virtuosos poc a poc arribarem a la felicitat.

Aquesta frase té el següent significat; sí algú efectua una acció, acte, persecució maligne i, no ha estat conscient d'aquesta significa que ha comes un acte involuntari, a que la persona noha estat conscient d'allò que ha fet i, quan volem fer mal expressament, per la persona emprenedora sempre repercutirà un bé, per aquesta raó ningú no fa el mal sabent que ho fa, ja que si fem el mal es aquet cas serem conscients dels nostres actes per lo tant la persona no haurà get cap mal. Aquesta frase be a dir que, si algú efectua una acció, acte, persecució maligne i, no ha sigut conscient d'aquesta significa que ha comes un acte involuntari, a que la persona no ha estat conscient d'allò que ha fet i, quan volem fer mal expressament, per la persona emprenedora sempre repercutirà un bé, per aquesta raó ningú no fa el mal sabent que ho fa, ja que si fem el mal es aquet cas serem conscients dels nostres actes per lo tant la persona no haurà get cap mal.

CREUS EN EL DESTÍ?

El destí es diu que és un força sobrenatural que guia la vida dels homes, personalment no ser que pensar del destí no ser di si existeix o no existeix.

Penso que les coses succeeixen perquè una persona vol que es realitzin, a vegades donem la culpa al destí d’allò que ens a pogut passar però no necessariament ha de ser així simplement a passat perquè es la conseqüència d’allò que tu has començat i dels agents o aspectes que poden interferí en els teus actes.

Es bastant fàcil donar la culpa al destí d’allò que no ens fa be i d’alguna manera ens auto convencem de que no hem estat nosaltres si no què això a passat perquè havia de passar, però certament no es així, també podem posar el cas positiu on es diu que el destí ha estat qui a volgut que passes aquesta sensació tan meravellosa que em provoca, llavors aquet auto convenciment no es transforma en una motivació que ens ajuda a continuar de manera artificial. Puc acabar dient que el destí comences tel fas tu mateix i, tot el que t’envolta pot ser no acaba sent el que tu desitjaves ja que es poden creuar altres aspectes que et poden portar a la victòria o al fracàs.

QUE ÉS EL BE?


La definició del be es una mica complicada perquè cadascú pot atorgar el be en la seva aposició per mi El be son les accions que els humans han pres com a correctes correctes.
Si realitzem una acte que davant de tots no es incorrecte doncs llavors estem fen un be, però, en canvi si el que fem és incorrecte es converteix en el mal.
Podem dir que el mal es la contraposició del be.
Aquets dos conceptes que he mencionat el be i el mal des de el meu punt de vista estan junt, es a dir, que si no hi ha un no pot existir l’altre, com la nit i el dia de tal forma que si fem el be sempre aura algú que faci el mal perquè l’home en veure na acció la pot realitzar o igual o totalment al reves es a dir, efectuant el mal.
Per tant el bé és tot allò que no considerem que és dolent.

FAL·LÀCIES

Preguntes complexes

-(1) Era bo el pastís veritat Martí?

-(2) en Martí s’ha menjat el pastís

Argument ad ignorantiam

(1) ningú ha demostrat que la perfecció existeixi per tant la perfecció no existeix.

(2) No s’ha establí que pugui ser fals

Argument circular

(1) el gel és fred, i perquè és fred? Perquè es gel

(2) no aconsegueixen establir el diàleg.

Argument ad hominem

(1) no em pots dir que em mengi les verdures si tu no te les menges.

(2) Ataca a la persona i no a la idea

Argument d’autoritat

(1) he pogut fallar en això per no he dit mentires, no soc mentirós

(2) insisteix en que no a dit mentides.

Argument ad baculum

(1)farem l’examen el dilluns perquè ho dic jo

(2) no dona opcions

Argument ad poulum:

(1) si menges això et sentirás millor.

(2)

Argument ex populo:

(1)la gent afirma que els pols són gelats es que ho són

(2)afirmacions o refutacions que tothom les dona per vàlides

Argument post hoc, ergo propter hoc:

(1)desprès de la llavor arriba el fruit, per tant la llavor es concequència del fruit

(2) les concequències que fectuen uns espectes a altres

La generalització precipitada:

(1) els Italinas són molt picarescos

(2) subejecte que afecta a un gran convèni

Argument del pendent relliscós:

(1) Si no aproves la ESO no faràs batxillerat, si no fas batxillerat no podràs fer una carrera, i si no fas una carrera no tindrás feina.

(2) accions que es complementen ( una cadena)

l'Animal fantàstic

· Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic?
-el elements que constitueixen el nostre univers simbòlic són el mites, religió,ciencia, llenguatge..

· Que passaria si no dispossesim de la fantasia?alguna vegada a millorat la teva situació vital?

-si no agues fantasia no tindriem la capacitat de raona ni imaginar conceptes de la nostre vida,si gràcies a la fantasia moltes vegades he pogut establir un conexió amb el món real.

· Explica l'expressió de la realitat referida al animals. com qualificaries la nostre?

-la percepcció bruta dels animals significa que no tenen aquesta capacitat d'imaginar en canvi les persones si que la tenim això és el que ens diferencia d'ells.

· En quins àmbits de la nostre vida creus que intervé la fanatsia?
- depenent de la persona, sempre que un vulgui pot fer intervenir la seva propia fantasia com ara en els somnis o a l'hora d'estudiar.

1-. Què creus que volem dir amb expressions com aquestes?
És una persona molt culta
es una persona que te un grau al de coneixament sobre diversos factors

- Aquest no té cultura
es aquel no te te un adeficiència en el que seria cutura per tan és analfabet i ignorant.

- La nostra cultura és molt rica
tenim les bases d'una bona cultura civilitzacio..

- La cultura de masses ha produït la teleporqueria
les diferents opinions han generat desacords portats a la teleporqueria

- És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista
la cultura se de donar en tots els ambits soials

- Tots els éssers humans són subjectes culturals
els essers humans tenen diferents trets culturals

3-. Analitza el contingut de les afirmacions seguents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

text 1:
les persones emigran als paisos s'ha d'adaptar a les costums del país

.text 2:
els gitanos es normal que siguinsociablement diferents ja que s'han criat en altres ambients

.text 3:
els gitanos són diferents aqui la frase seria l¡anomenat ( relativisme cultural ) no podem pretendre que els gitanos s'adaptin a nosaltres ni nosaltres als seu costums.

text 4:
aquet es un tema de recisme i aporofòbia, tots tenim dret a un lloc de trball independenment de la raça de la persona.

text5:
això vol dir que no existeix el dialeg. Hem de pensar que el paiso som diferents i que resulta molt dificil arribar a acords.

text 6:
En aquet cas penso que la persona s'auria de buscar la vida per poder tirar endavant nosltres es ven cert que no podem fer res, nomes els goverents poden restablir l'ordre en els paisos.

DEFINICIONS

Individu: qualsevol esser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

Individualisme possessiu: és la relació amb l’individualisme.

Sociabilitat natural: formada per una societat i una cultura la qual els aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies:

Contractualisme: acord entre els essers humans per evitar possibles lluites contra els altres.

Pacte social: ?¿

Voluntat general: formar una societat justa amb l’acord de tothom.

Antropologia social:manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que experimenten.

Socialització primària: és l’observació en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: conjunt d’artefactes, valors, tradicions, costums..que un determinat grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: dintre de les cultures hi ha subcultures que no les viuen da la mateixa manera com ara tribus urbanes o els grups d’atac social.

Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica.

Civilització: és allò propi d’una ciutat.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Xenofòbia: odi envers els estrangers.

Racisme: tenir un patriotisme fanàtic.

Aporofòbia: el rebuig i menyspreu al pobre.

Realisme cultural: la tolerància cap a les diferents expressions culturals.